La crisi del canvi climàtic ens ha esclatat als morros i l'aigua i els seus usos han canviat. Ja no plou com plovia, ara plou de manera més mal repartida. En uns llocs hi plou molt i en d'altres la pluja es fa escadussera. No tenim tota l'aigua que voldríem i les pròximes generacions en tindran menys.
En aquesta situació cal tornar a rumiar-s'hi en això dels usos que fem de l'aigua. No tot s'hi val. La natura reclama el que és seu, els seus espais naturals d'equilibri i de compensació. En aquest sentit, la recuperació de les molleres, l'espai natural on l'aigua s'entolla i fa la seva "feina", això és, la d'atrapar carboni per a equilibrar el planeta s'ha de recuperar.
Les molleres són espais repartits en la geografia en zones baixes i que s'han eliminat, ja en temps molt antics, amb sistemes de drenatge. Mirar de recuperar-les és un repte. Un repte dels grossos.